Inici subministra l'aigua o gas són més cars, encara que la llum és la que més ha augmentat més 70% des de 2007 | Organitzacions de consumidors estan trucant per un quotes "més racional" i "acordat" pels propis usuaris.
Viure a casa s'ha encarit. Els subministraments bàsics, com l'aigua, la llum o el gas, costen més des de l'inici de la crisi. El preu de l'electricitat per als consumidors domèstics a Espanya s'ha incrementat més d'un 70% i el del gas un 30% en els últims set anys, segons dades extretes de l'oficina estadística de la Comissió Europea, Eurostat. Un altre subministrament bàsic a la llar, l'aigua, també costa més. En el cas de Catalunya, el preu mitjà del servei d'aigua domèstica ha pujat més d'un 40% entre el 2008 i el 2013, segons es reflecteix en les dades de l'Observatori del preu de l'Aigua a Catalunya. Els experts consultats per La Vanguardia.com argumenten que l'encariment dels subministraments bàsics es deu a diversos factors i els costos fixos que repercuteixen en la factura acaben provocant que el consumidor pagui més per aquests serveis. Des de les organitzacions de consumidors reclamen unes tarifes "més racionals" i "consensuades" pels mateixos usuaris.
El preu de l'electricitat per a consumidors domèstics a Espanya s'ha encarit un 74,50% en els últims set anys, passant de 0,1004 €/kWh (preu lliure d'impostos) el 2007 a 0,1752 €/kWh el 2013, segons dades de l'oficina estadística de la Comissió Europea, Eurostat. El cost de la llum ha pujat a les llars espanyoles durant aquests últims anys a excepció del 2013, que va experimentar un descens en comparació amb el 2012.
Pel que fa al preu del gas, el cost d'aquesta energia també ha pujat significativament entre el 2007 i el 2013. Per als consumidors domèstics espanyols ha passat de 12,2710 €/gigajoule (lliure d'impostos) el 2007 a 16,1600 €/gigajoule el 2013, la qual cosa suposa un increment del 31,69%, segons Eurostat. El preu del gas va baixar els anys 2010 i 2011, però va tornar a pujar el 2013.
Preus alts per culpa de la tarifa d'accés
Unesa, la patronal que integra les grans elèctriques espanyoles com Iberdrola, Endesa o Gas Natural, reconeix que Espanya té un dels preus "de consumidor domèstic més alts". Alberto Bañón, director de regulació de la patronal elèctrica, explica a LaVanguardia.com que en els rebuts de la llum es paguen dues coses: el cost de l'energia i la tarifa d'accés, i que la primera part de la factura no s'ha modificat des de l'inici de la crisi perquè "produir energia en els últims 10 anys pràcticament ha tingut el mateix preu". En canvi, detalla Bañón, la tarifa d'accés, que inclou els costos de xarxa, de distribució i transport i també "les tarifes de Règim Especial" (generació renovable) sí que han registrat un augment considerable que sí que es repercuteix en el que paga el consumidor. Dins d'aquest apartat, el dirigent d'Unesa explica que les primes (subvencions que es donen a les energies renovables) són "el principal responsable de l'increment dels costos" perquè ha crescut en els últims anys de 1.000 a 10.000 milions d'euros. "Es tracta d'una partida que ha passat de pràcticament no existir a ser la més important", resumeix.
També la Comissió Nacional d'Energia (CNE), dependent del Ministeri d'Indústria, Energia i Turisme, assenyala com a principal causa de l'increment del preu de la llum a l'"elevadíssim augment" de les subvencions als productors de règim especial d'energies renovables que en quatre anys, detallen, han passat de 2.828 milions d'euros (2007) a 8.586 (2012). A això cal sumar, detalla el CNE, les subvencions a la producció d'energia extra peninsular i insular (Canàries, Balears, Ceuta i Melilla) i també l'augment del transport, distribució i comercialització.
El dèficit tarifari és un altre dels arguments per justificar l'augment del cost de l'electricitat, tot i que, si es compleixen les previsions l'any podria concloure sense dèficit tarifari, explica Bañón. Una previsió que també va assenyalar fa uns dies el ministre d'Indústria, José Manuel Soria.
Per a Jorge Fabra, membre d'Economistes davant la crisi i expresident de Red Eléctrica i antic vocal conseller de la Comissió Nacional d'Energia, l'augment del cost del gas, però especialment de l'electricitat s'explica per diverses raons. Una d'elles és que ambdues energies tenen uns costos fixos i, en el context de descens del consum en el qual ens trobem, aquestes despeses s'han de distribuir entre menys unitats venudes "i això fa que el cost unitari augmenti".
L'expresident de Red Eléctrica també assenyala que el cost de les energies renovables té part de responsabilitat en l'encariment de l'electricitat. Per a Fabra, el 2006 es va "arrencar" amb les tecnologies renovables però la "ineficient regulació" no ha obert el buit perquè el sistema i els consumidors poguessin "encaixar" el seu impacte sense que hi hagués un augment dels costos. I com que aquesta arrencada, segueix Fabra, s'ha fet sense distribuir la retribució a centrals que ja han cobert el seu cicle econòmic (nuclears i hidroelèctriques). Això fa que els consumidors paguin "cares" les renovables i també continuïn pagant els enormes beneficis sobre les nuclears i hidroelèctriques. En aquest sentit, segons l'ex-membre de la Comissió Nacional d'Energia, el sistema de fixació de preus del mercat espanyol produeix una sobredistribució "escandalosa" a les nuclears i hidroelèctriques.
Per a l'investigador del CSIC Pedro Gómez Romero, però, que les energies renovables són les causants del dèficit de la tarifa "és una veritat a mitges" perquè aquest s'ha degut a "múltiples causes" com els "costos no internalitzats". En aquest sentit, Gómez Romero creu que el sistema hauria de contemplar que les "energies brutes" paguin més i il·lustra el que per a ell és un sinsentit amb l'exemple que si a Espanya algú es compra una moto de gran cilindrada hagi de pagar més per contaminar però que això no s'apliqui en el cas de les centrals nuclears.
En el cas del gas, explica Fabra, la caiguda de la demanda energètica provoca una "baixa utilització de cicles combinats de gas" i, per tant, un "excés de gas importat que en molts casos" està contractat amb clàusules en les quals "es compri o no es compri, cal pagar almenys una part del contracte". I aquest seria un altre dels motius de l'encariment de la factura.
Diferències amb altres països
En el context europeu, països com Grècia també han experimentat increments destacats del cost de la llum, fins a un 77% entre el 2007 i el 2013, tot i que en estats com Alemanya (4,18%) o França (9,3%) la pujada no ha estat tan elevada durant aquest temps, segons dades d'Eurostat i amb preus lliures d'impostos. En canvi, a Portugal (-14,7%) o a Itàlia (-9,6%) el preu de la llum s'ha reduït entre el 2007 i el 2013. Una altra dada que s'extreu de les estadístiques d'Eurostat és que l'electricitat a Espanya és de les més cares d'Europa en situar-se en el tercer lloc, només superada per Irlanda i Xipre. L'augment mitjà a la zona euro ha estat del 13,55% aquests set últims anys, passant de 0,1203 €/kWh el 2007 a 0,1366 €/kWh el 2013, aquesta última dada encara provisional.
El fet que països amb un similar context social a l'espanyol com Portugal paguin, però, un preu més baix per llum, es deu al fet que, segons Fabra, l'electricitat "té característiques nacionals" perquè es fan servir recursos autòctons i les estructures de producció d'energia elèctrica són molt diferents entre països. A més, apunta l'expert, Portugal disposa d'una regulació completament diferent a l'espanyola.
L'aigua també puja
Pel que fa a l'aigua, el seu cost també ha pujat. El preu mitjà del servei de l'aigua domèstica, amb el cànon i sense l'IVA, s'ha encarit a Catalunya un 45,64%, passant d'1,229 €/m3 el 2008 a 1,790 €/m3 el 2013 en el tram de 12 €/m3, el més majoritari de la població, segons dades de l'Observatori del preu de l'aigua a Catalunya. Concretament, el cànon de l'aigua ha augmentat durant aquest període entre un 30% i 35%, "un increment que s'hauria d'aplicar sobre el terç total de la factura", tal com informen fonts de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA). "Els increments duts a terme els anys 2011 i 2012, el 2013 no s'ha actualitzat el cànon a causa de la pròrroga dels pressupostos de la Generalitat, han servit per adequar els ingressos als costos d'explotació reals, un fet que ho determina la Directiva marc de l'aigua europea", assenyalen fonts de l'ACA.
El cànon s' inclou en la factura domèstica però els ajuntaments són els competents a fixar la tarifa final del rebut. L'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) recentment ha aprovat un augment del 8,5% en el rebut de l'aigua en 23 municipis. Fonts de l'AMB assenyalen que aquest increment es tracta d'una revisió ordinària de les tarifes de subministrament d'aigua i està motivat per diferents motius: el mateix augment del preu de l'aigua, un nou augment del cànon de l'ACA, l'augment de l'IPC, un nou cànon a partir de la creació de la nova empresa publicoprivada Aigües de Barcelona Empresa Metropolitana de Gestió del Cicle Integral de l'Aigua, i l' increment de les despeses en energia elèctrica i combustible.
L'ACA també recorda que el 2011 es va crear una tarifa social de l'aigua, "destinada a no repercutir els augments del cànon" a les persones més desfavorides. Aquesta tarifa es va aplicar durant el 2012 i el 2013, i es mantindrà l'any que ve. En aquest sentit, AMB crearà una base de dades de famílies en situació de risc social per evitar talls de subministrament als usuaris que no puguin pagar el rebut de l'aigua. "Actualment ja existeixen bonificacions per a famílies en situació de vulnerabilitat, la qual cosa suposa aproximadament uns 20.000 usuaris". A partir de l'any que ve, "aquests grups tindran una rebaixa del 14% en el rebut de l'aigua".
Campanyes de les associacions de consumidors
Des de les associacions de consumidors es demana que es tingui en compte més els usuaris. "És fonamental que existeixin criteris racionals per a l'establiment de tarifes i, d'altra banda, es consensuara o almenys es dialogara amb els usuaris o les organitzacions de consumidors", explica Rubén Sánchez, portaveu de FACUA- Consumidors en Acció. Les organitzacions de consumidors també demanen que el Govern desenvolupi campanyes perquè "el consumidor conegui les característiques de les factures" i sàpiga "realment com funcionen perquè l'usuari pot estar pagant una potència contractada més elevada de la necessària", puntualitza Sánchez.
Per animar els usuaris a reduir la potència contractada en la seva tarifa de l'electricitat una vintena d'organitzacions han desenvolupat la campanya 'Bájate la potencia'(www.bajatelapotencia.org). Els impulsors de la iniciativa asseguren que l'estalvi d'una família, en la tarifa d'últim recurs (TUR), "per baixar-se un tram la potència seria de 52,14 €/any, per dos trams 104,29 €/any i per tres 156,43 €/any" tenint en compte que "el consum d'una llar mitjana a l'any a Espanya és de 3.487 kWh, segons l' Institut per a la Diversificació i Estalvi de l' Energia".
Perspectives de canvi
Amb totes aquestes dades Continuaran pujant els preus de llum i gas? Els experts consultats mostren unanimitat a dir que en el cas del gas és una cosa difícil de predir perquè es tracta d'una energia molt subjecta als preus internacionals. Però en el tema de la llum no hi ha tant consens. Alberto Bañón apunta a una "contenció" de les primes al Règim Especial que podria provocar una reducció de costos que, unit a altres ingressos, no faria necessari un nou increment de tarifes. Jorge Fabra no és tan optimista. Considera que es va invertir en les renovables quan eren cares i es va deixar de fer quan era "més competitives que les alternatives" i, per tot això, creu que la previsió és que el preu de la llum continuï pujant.
Font: http://www.lavanguardia.com/vida/20131117/54393491228/vivir-casa-cuesta-doble-inicio-crisis.html
Leave a Comment
Vostè ha de ser,,en,connectat,,en,escriure un comentari,,en logged in per publicar un comentari.